12 de febrer
De Viquipèdia
| << | Febrer 2015 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |
| Tots els dies | ||||||
El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 322 dies per a finalitzar l'any.
Taula de continguts
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1462 - Calaf (l'Anoia): els remences es revolten contra les autoritats.
- 1987 - Sa Dragonera (Mallorca): S'atura judicialment el pla d'urbanització de l'illa.
- 2004 - Parc Natural del Cadí-Moixeró (el Berguedà, l'Alt Urgell i la Cerdanya): hi detecten el primer llop salvatge al Principat des de fa més de 70 anys: és un exemplar divagant que procedeix dels Apenins italians.[1]
- Resta del món
- 1541 - Pedro de Valdivia funda Santiago a Xile
- 1974 - Carlos Arias Navarro president del Govern nomenat per Franco presenta el seu programa reformista conegut com l'Esperit del 12 de febrer
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1843 - València: Eduard Boscà i Casanovas, metge i naturalista valencià (m. 1924).
- 1940 - Barcelona: Robert Saladrigas i Riera, escriptor i periodista català.
- 1980 - Ontinyent, Vall d'Albaida: Juan Carlos Ferrero, tennista valencià.
- Resta del món
- 1809 - Shrewsbury, Shropshire, Anglaterra: Charles Darwin, naturalista anglès, que va plantejar l'evolució de les espècies basada en la selecció natural (m. 1882).
- 1809 - Comtat de Hardin, Kentucky, EUA: Abraham Lincoln, 16è President dels Estats Units entre 1851 i 1865 (m. 1865).
- 1815 - Roma, Itàlia: Federico de Madrazo, pintor espanyol.
- 1850 - Filadèlfia, Pennsilvània, EUA: William Morris Davis, geògraf nord-americà, sovint anomenat el "pare de la geografia americana" (m. 1934).
- 1888 - Madrid, Regne d'Espanya: Clara Campoamor Rodríguez, advocada, escriptora, política i defensora dels drets de la dona.
- 1905 - Madrid: Frederica Montseny i Mañé, política, escriptora i líder anarquista espanyola (m. 1904).
- 1911 - La Vega: Antonio Guzmán, agrònom, empresari i polític dominicà que va ser president de la República Dominicana.
- 1934 - Monroe (Louisiana), EUA: William Felton Russell, conegut com a Bill Russell, jugador de bàsquet estatunidenc.
- 1976 - Kyjov, Txecoslovàquia: Sylvia Saint, actriu porno txeca.
- 1979 - Melbourne, Austràlia: Jesse Spencer, actor australià.
- 1993 - Salònica: Giorgos Katidis, migcampista grec.
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- Resta del món
- 1728 - Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic: Agostino Steffani, compositor italià (n. 1654).
- 1804 - Königsberg, Prússia: Immanuel Kant, filòsof.
- 1920 - Londres, Regne Unit: Émile Sauret, violinista i compositor francès.
- 1984 - París (França): Julio Cortázar, escriptor i traductor argentí (n. 1914).
Festes i commemoracions[modifica | modifica el codi]
- Festes patronals a Barcelona; Santa Eulària des Riu (Eivissa, Illes Balears).
- El dia de Darwin a molts països anglosaxons.
- Dia contra els nens soldat
- 2013 - Dimarts de Carnaval
Santoral[2][modifica | modifica el codi]
Església Catòlica[3][modifica | modifica el codi]
- Sants al Martirologi romà (2011): Eulàlia de Barcelona, màrtir (303); Meleci d'Antioquia, bisbe (381); Benet d'Aniana, abat (821); Antoni Cauleas, bisbe de Constantinoble (901); Ludè de Nordhouse, pelegrí (1202).
- Beats: Humbelina de Jully-sur-Sarce, priora (1130); Thomas Hemmerford, Jack Fenn, John Nutter, John Munden, George Haydock, preveres màrtirs (1584).
- Sants: Julià l'Hospitalari, sant fictici (s. VII); Sufrè, deixeble de Maximí d'Ais, sant llegendari (s. I); Julià d'Alexandria, màrtir (ca. 160); Modest de Cartago, màrtir; Màrtirs d'Abitinene (304); Damià, màrtir d'Alexandria, i Damià, màrtir a Roma; Modest el Diaca, màrtir (ca. 304); Modest i Ammoni d'Alexandria, màrtirs; Faustí de Brèscia, bisbe (381); Fèlix de Marsella, bisbe; Fèlix de Metz, bisbe; Vènet de Re, eremita (s. V); Gaudenci de Verona, bisbe (465); Rioc de Landevennec, eremita (ca. 640); Quintilià de París, abat (669); Etelvald de Lindisfarne, abat (ca. 740); Seduli de Dublín (Seadhal), bisbe (ca. 785); Goscelí de Torí, abat de San Solutore (1153); Benedetto Revelli, bisbe d'Albenga) (ca. 900).
- Beats: Antoni i companys franciscans màrtirs de Bulgària (1361); Pau de Barletta, agustí (1580).
- Venerables: Helmward de Minden, bisbe (958); Nikolaus Herman, monjo (1691); Niccola Saggio, monjo (1709).
- A l'Orde de Predicadors: beat Reginald d'Orleans, prevere dominicà (1220).
Església Copta[modifica | modifica el codi]
- 5 Meixir: Abanub; Agripí d'Alexandria, patriarca (181); Apol·ló, company de Sant Abib; Bixai d'Ikhmin, fundador del monestir.
Església Apostòlica Armènia[modifica | modifica el codi]
- 23 Arac': Hipòlit de Roma, antipapa, màrtir, i companys seus; Teòfil el Jove, màrtir; Teòdula d'Anazarbe, màrtir.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)[modifica | modifica el codi]
- Se celebren els corresponents al 25 de febrer del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)[modifica | modifica el codi]
Corresponen als sants del 30 de gener del calendari julià.
- Sants: Martina de Roma, màrtir (230); Hipòlit de Roma, papa i màrtir (236); Censorí, Sabí i Àurea, màrtirs; Ares, Fèlix, Màxim i màrtirs d'Òstia, companys d'Hipòlit de Roma; Atanàsia i les seves germanes, màrtirs; Basili el Gran, metropolità de Cesarea, Gregori de Nazianze, arquebisbe de Constantinoble, i Joan Crisòstom, patriarca de Constantinoble; Zenó d'Antioquia, eremita (418); Teòfil el Jove, màrtir (785); Pere I de Bulgària, rei (969); Zenó de les Coves de Kíev (s. XIV); Teodor de Mitilene, màrtir (1748); Demetri de Sliven, màrtir (1841); Pau Aleksandrovitx i Dmitrij Konstantinovitx, grans ducs màrtirs, i Evgenij Poselianin Pogozhev, màrtir; Pelagia de Dividjevo (1884); Vladímir, prevere màrtir (1933); Stefanios, màrtir (1945).
Església Evangèlica d'Alemanya[modifica | modifica el codi]
- Valentin Ernst Löscher (1749); Friedrich Schleiermacher, teòleg i filòsof (1834)
Referències[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 12 de febrer  |
- ↑ «El primer llop en setanta anys arriba al Principat». Vilaweb, 12/2/2004. [Consulta: 28 maig 2011].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 12. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
