Colorado
|
|||||
| Localització | |||||
| Dades indicadores: | |||||
| País/Regió històrica | |||||
| Capital | Denver | ||||
| Ciutat més gran | Denver | ||||
| Idioma oficial | anglès | ||||
| Superfície | 269.837 km² | ||||
| Altitud | 2.073 msnm (màx.:4401 mín.:1010) |
||||
| Població (2010) • Densitat |
5,029,196 hab. 19 hab/km² | ||||
| Coordenades • Nord: • Sud: • Est: • Oest: |
37° N 41º N 109° 03′ W 102° 03′ W |
||||
| Admissió en la Unió Data d'admissió Ordre |
1 d'agost de 1876 38è |
||||
| Organització Govern estatal • Governador: Congrés de la Unió • Senadors |
John Hickenlooper[1] (D) Mark Udall (D) Michael Bennet (D) |
||||
| ISO 3166-2 | US-CO |
||||
| Fus horari | UTC -6/-7 | ||||
| Web | |||||
Colorado és un estat dels Estats Units d'Amèrica, situat a l'oest del país. Colorado és conegut perquè té els pics més alts de les Muntanyes Rocalloses que dominen la part occidental de l'estat. La capital de l'estat és Denver; l'àrea metropolitana de la capital concentra la meitat de la població de tot l'estat (2,5 de 5,0 milions d'habitants). El nom de l'estat ve del Riu Colorado que en català vol dir riu vermell.
El dia 1 d'agost de 1876 el president Ulysses S. Grant va signar una proclamació admetent Colorado com l'estat número 38 dels Estats Units. És l'anomenat "estat del centenari" ja que va ser admès a la Unió el 1876 l'any del centenari de la Declaració d'Independència dels Estats Units.[2]
L'Oficina Postal dels Estats Units utilitza CO com abreviatura d'aquest estat. Diversos vaixells anomenats USS Colorado van rebre aquest nom en honor a Colorado.
Taula de continguts
Geografia de Colorado[modifica | modifica el codi]
La geografia de Colorado és molt diversa i comprèn tant territoris muntanyencs molt accidentats com vastes planes. L'estat de Colorado es defineix com un rectangle geoesfèric essent el cim més alt el mont Elbert, de 4.401 metres d'altitud al Comtat de Lake (Lake County) que és alhora el punt més alt de l'estat i el punt més alt de totes les Muntanyes Rocalloses. Colorado té, aproximadament, 550 cims que superen els 4.000 metres. És també l'únic estat que es troba en la seva totalitat per sobre dels 1.000 metres d'altitud. El punt de menor altitud té 1.010 metres i està al punt de la frontera oriental del Comtat de Yuma on el riu Arikaree desaigua. Aquestes conques, en particular la vall de Sant Lluís, es troben al llarg de la depressió del riu Gran, una important característica tectònica.
Les muntanyes Rocalloses, a Colorado, tenen 54 pics de més de 14.000 peus (4.270 m), coneguts com els catorzemils («fourteeners»). Les muntanyes tenen boscos de coníferes i pollancres, fins a una altura d'aproximadament 4.000 m al sud de Colorado i d'uns 3.200 m al nord de Colorado. Per sobre d'aquesta línia arbrada, només es dóna vegetació alpina. Les muntanyes Rocalloses estan cobertes de neu només a l'hivern. Grand Junction és la ciutat més gran del vessant occidental i està connectada per l'autopista Interestatal I-70.
Gairebé un terç de l'estat està ocupat per la plana, però aquesta no és de l'estil ocupat per praderies sinó que comprenen zones ocupades per boscos caducifolis, elevacions sobtades i gorges semblant al paisatge que podem troba a New Mexico. Una part de les planes està dedicada al conreu.
Al sud-est de Grand Junction està la Grand Mesa, una zona de 1.300 km2 ocupada per muntanyes de forma aplanada anomenades mesa. Més a l'est, hi ha les estacions d'esquí d'Aspen, Vail, Crested Butte, i Steamboat Springs. La cantonada nord-oest de Colorado, que limita amb el nord de Utah i a l'occident de Wyoming, té molt baixa densitat de població i es destina principalment a pastures.
D'Oest a Est, l'estat consisteix en conques desèrtiques, que es converteixen en altiplans, a continuació, les muntanyes alpines i, després, les praderies de les Grans Planes. Muntanya Elbert és el pic més alt de les muntanyes Rocalloses als Estats Units continentals. El famós pic Pikes està just a l'oest de Colorado Springs. El seu pic en solitari es veu des de prop de la frontera de Kansas en els dies clars.
Govern i Política[modifica | modifica el codi]
Com la majoria dels estats nord-americans la Constitució de Colorado reconeix tres poders separats: el legislatiu, el executiu i el judicial. El poder legislatiu està representat per l'Assemblea General que consta de dues cambres: la Cambra dels Representants, amb 65 membres, i el Senat, amb 35. El governador actual (2011) és John Hickenlooper ( Partit Demòcrata).
Colorado nomena dos senadors per al Senat Federal. Els seus actuals senadors són Mark Udall (Demòcrata) i Michael Bennet (Demòcrata). Compta amb 7 districtes a la Cambra de Representants nord-americà.
Economia[modifica | modifica el codi]
L'economia de l'estat es va desenvolupar des de mitjans del segle XIX a la vegada que es desenvolupava l'agricultura de regadiu. Més tard, a la fi d'aquest segle, la ramaderia va començar a tenir major importància. Quan a l'agricultura els conreus més destacats són: el blat de moro, blat, farratges, soja i civada. L'economia ramadera està dedicada al bestiar boví i porcí principalment. El primer desenvolupament de la indústria estava basat en l'extracció i processament de minerals i de productes agrícoles. Actualment aquests productes són: bestiar boví, blat, lactis, blat de moro i fenc.
El govern federal és una de les forces econòmiques de l'estat amb diverses importants instal·lacions com són:
- Colorado Springs: el NORAD i la "US Air Force Academy" (Acadèmia de la Força Aèria dels Estats Units).
- Boulder: NOAA i el "National Oceanic and Atmospheric Administration" (Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica).
- Lakewood: la "US Geological Survey" (Agència de Control Geològic dels Estats Units) i altres agències federals del Centre Federal de Denver.
- Denver: la "Denver Mint" (Fàbrica de Moneda de Denver), la "10th Circuit Court of Appeals" (Tribunal d'Apel·lacions del 10è Districte).
- Florence: la "Administrative Maximum Security Florence" (Presó de Màxima Seguretat de Florence).
Hi ha, per descomptat, altres agències governamentals dels Estats Units que tenen terres a l'estat, especialment Natural Forest ( "Boscos Naturals") i quatre Parcs Nacionals. Hi ha a més nombroses empreses privades que operen a Colorado i tenen negocis amb les agències governamentals en l'estat.
En la segona part del segle XX els sectors de la indústria i serveis es van expandir de manera important. L'economia de l'estat es va diversificar notablement per la concentració d'indústries de recerca i alta tecnologia. Altres indústries d'importància a Colorado són el processament d'aliments, l'equipament de transport, maquinària, productes químics, minerals com or i molibdè i el turisme. Denver és a més un important centre financer de la nació.
L'Oficina d'Anàlisi Econòmica[3] estima que la producció total de l'estat el 2003 va ser de 87.000 milions de dòlars i que la renda per càpita en el mateix any va ser de 34.561 $, situant Colorado en el 8è lloc de la nació.
Demografia[modifica | modifica el codi]
Població[modifica | modifica el codi]
Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 82.953 amerindis nord-americans (2 %). Per tribus, les principals són els cherokees (13.326), navahos (6.858), sioux (4.897), apatxe (4.438), ute (3.312), choctaw (2.016), blackfoot (1.564), chippewa (1.555), pueblo (1.474), iroquesos (995) i xeienes (692).
| Poblacions històriques | |||
|---|---|---|---|
| Cens | Pob. | ||
| 1870 | 39.864 | ||
| 1880 | 194.327 | ||
| 1890 | 412.198 | ||
| 1900 | 541.483 | ||
| 1910 | 799.024 | ||
| 1920 | 939.629 | ||
| 1930 | 1.035.791 | ||
| 1940 | 1.123.296 | ||
| 1950 | 1.325.089 | ||
| 1960 | 1.753.947 | ||
| 1970 | 2.207.259 | ||
| 1980 | 2.889.964 | ||
| 1990 | 3.294.394 | ||
| 2000 | 4.301.261 | ||
| 2010 | 5.029.196 | ||
| Cens de població de Colorado[4][5] | |||
Ciutats més importants[modifica | modifica el codi]
| Principals ciutats de Colorado | ||||
| Lloc | Població | |||
|---|---|---|---|---|
| Estat | EUA | Ciutat | 2000 | 2006 |
| 01 | 26 | Denver | 554.636 | 557.917 |
| 02 | 47 | Colorado Springs | 360.890 | 369.815 |
| 03 | 58 | Aurora | 276.393 | 297.235 |
| 04 | 172 | Lakewood | 144.396 | 140.671 |
| 05 | 179 | Fort Collins | 118.652 | 128.062 |
| 06 | 240 | Westminster | 100.940 | 105.338 |
| 07 | 223 | Thornton 1 | 98.243 | 105.182 |
| 08 | 239 | Arvada | 102.153 | 103.966 |
| 09 | 245 | Pueblo | 102.134 | 103.495 |
| 10 | - | Centennial1 | 102.767 | 97.988 |
| 11 | - | Boulder | 94.673 | 91.685 |
| Les dades de població corresponen als Cens oficials de 2000 i 2005.[6] El rànquings dels Estats Units correspon a 2007.[7] |
||||
Les ciutats més poblades apareixen a la Taula a la dreta. Altres ciutats importants són les següents:
Espais naturals protegits[modifica | modifica el codi]
- Lloc Històric Nacional d'Antic Fort de Bent[8]
- Parc Nacional del Canyó Negre del Gunnison[9]
- Monument Nacional dels Canyons dels Antics[10]
- Monument Nacional de Colorado[11]
- Àrea Recreativa Nacional de Curecanti[12]
- Monument Nacional del Dinosaure (parcial)[13]
- Monument Nacional dels Jaciments de Fòssils de Florissant[14]
- Parc Nacional de les Grans Dunes de Sorra[15]
- Reserva Nacional de les Grans Dunes de Sorra[15]
- Monument Nacional de Hovenweep (parcial)[16]
- Parc Nacional de Mesa Verde[17]
- Parc Nacional de les Muntanyes Rocalloses[18]
- Lloc Històric Nacional de la Massacre del Rierol Sand[19]
- Monument Nacional de la Casa Iuca[20]
Universitats i Escoles Superiors[modifica | modifica el codi]
Esport[modifica | modifica el codi]
Equips professionals[modifica | modifica el codi]
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Governor John Hickenlooper - About the Governor».
- ↑ Colorado:el estado centenario
- ↑ Oficina d'Anàlisi Econòmica
- ↑ «Historical Census Population». Obtingut 13/01/2011.
- ↑ «Resident Population Data - 2010 Census». Obtingut 13/01/2011.
- ↑ «Annual Estimates of the Population for All Incorporated Places in Colorado» (CSV). 2006 Population Estimates. U.S. Census Bureau, Population Division, 2007-06-28. [Consulta: 20 d'agost de 2007].
- ↑ Vegeu l'article de la wikipedia anglesa, «List of United States cities by population»
- ↑ «Bent's Old Fort National Historic Site - Bent's Old Fort National Historic Site».
- ↑ «Black Canyon of the Gunnison National Park - Black Canyon Of The Gunnison National Park».
- ↑ «Canyons of the Ancients National Monument». BLM. [Consulta: 2 gener 2015].
- ↑ «Colorado National Monument Home Page - Colorado National Monument».
- ↑ «Curecanti National Recreation Area - Curecanti National Recreation Area».
- ↑ «Dinosaur National Monument - Dinosaur National Monument».
- ↑ «Florissant Fossil Beds National Monument - Florissant Fossil Beds National Monument».
- ↑ 15,0 15,1 «Great Sand Dunes National Park and Preserve - Great Sand Dunes National Park & Preserve».
- ↑ «Hovenweep National Monument - Hovenweep National Monument».
- ↑ «Mesa Verde National Park - Mesa Verde National Park».
- ↑ «Rocky Mountain National Park - Rocky Mountain National Park».
- ↑ «Sand Creek Massacre National Historic Site - Sand Creek Massacre National Historic Site».
- ↑ «Yucca House National Monument - Yucca House National Monument».
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Explore Colorado, A Naturalist's Handbook, The Denver Museum of Natural History and Westcliff Publishers, 1995, ISBN 1-56579-124-X. Excel·lent guia sobre les regions naturals de Colorado.
- The Archeology of Colorado, Revised Edition, E. Steve Cassells, Johnson Books, Boulder, Colorado, 1997, trade paperback, ISBN 1-55566-193-9.
- Chokecherry Places, Essays from the High Plains, Merrill Gilfillan, Johnson Press, Boulder, Colorado, trade paperback, ISBN 1-55566-227-7.
- The Tie That Binds, Kent Haruf, 1984, hardcover, ISBN 0-03-071979-8, a fictional account of farming in Colorado.
- Railroads of Colorado: Your Guide to Colorado's Historic Trains and Railway Sites, Claude Wiatrowski, Voyageur Press, 2002, hardcover, 160 pages, ISBN 0-89658-591-3
|
||||||||||||||
Coord.: 39° 00′ N, 105° 30′ O / 39°N,105.5°O
|