Minnesota


(En detall)	(En detall)

Localització

Estat de la Unió Americana

Ciutat més gran Minneapolis

Idioma oficial Cap

Superfície
• Total
• % d'aigua 12è
225.365 km²
8,4

Longituds
• Amplada:
• Alçada: 400 km.
645 km.

Altitud 365 msnm
(màx.:701 mín.:183)

Població
• Total (2000)
• Densitat 21è
4,919,479 hab. 23,86 hab/km²

Coordenades
• Nord:
• Oest: 43° 34′ N a 49°23'50.26"N
89° 34′ W a 97° 12′ W

Admissió en la Unió
Data d'admissió
Ordre 11 de maig de 1858
32è

Organització
Govern estatal
• Governador: Mark Dayton (D)

ISO 3166-2 US-MN

Fus horari Central: UTC-6/-5

Abreviació postal MN

Web

http://www.state.mn.us

Minnesota és el 32è estat dels Estats Units d'Amèrica, va entrar a la unió l'11 de maig de 1858. El seu nom ve del nom Lakota del riu Minnesota.

Minnesota és l'estat més extens de la subregió del mig-oest i està situat al nord fent frontera amb Canadà. L'àrea metropolitana més important és el conjunt Minneapolis-St. Paul també anomenat Ciutats Bessones (Twin Cities). Més de la meitat dels residents de l'estat viuen en aquesta regió metropolitana.

Aquest estat és un dels principals productors d'aliments del país. Alhora disposa de molts recursos naturals.

Geografia[modifica | modifica el codi]

D'una superfície de 217 736 km², Minnesota té una població de 4 919 479 habitants (2000). La capital de Minnesota és Saint Paul però Minneàpolis és també una ciutat molt influent dins l'estat. El riu Mississippí neix al nord de l'estat. El seu afluent, el Minnesota, té també el seu naixement al sud-est de l'estat, i desemboca al riu Missisippí a prop de Saint Paul.

Ciutats principals[modifica | modifica el codi]

Minneapolis, ciutat més gran de l'estat
Saint Paul, capital de l'estat
Rochester, seu de la Clínica Mayo
Duluth, port comercial a la vora del Llac Superior

Població[modifica | modifica el codi]

Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 82.227 amerindis nord-americans (1,8 %). Per tribus, les principals són els chippewa (39.910), sioux (7.541), cherokees (2.746), winnebago (727), iroquesos (570) i blackfoot (536)

Política[modifica | modifica el codi]

Minnesota és conegut per ser un estat populista d'esquerres. En aquest estat, el Partit Demòcrata s'anomena partit demòcrata dels grangers i dels obrers (Democratic-Farmer-Labor Party - DFL), com a conseqüència de la fusió entre el partit demòcrata local i un partit més a l'esquerra. El DFL ha dominat molt de temps Minnesota però ha d'afrontar-se avui a un Partit Republicà en plena conquesta de l'estat. Pel que fa als amerindis nord-americans, els Chippewa de Minnesota tenen una organització pròpia.

Religió[modifica | modifica el codi]

La majoria de la població (6 de cada 10) són protestants, encara que també hi ha una part important de catòlics romans (una quarta part de la població). La denominació protestant més gran és el luteranisme.

En anys recents, els nous immigrants han afegit noves religions a Minnesota, i ara hi ha mesquites islàmiques, temples budistes, mandirs hindús a l'estat (la major part en l'àrea metropolitana de Minneapolis-St. Paul), encara que el nombre de minnesotians que s'han incorporat a religions no cristianes continua encara sent baix.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'Oficina d'Anàlisis Econòmiques Bureau of Economic Analysis estima que el producte interior brut de Minnesota al 2003 era de $211 bilions. La renda per capita el 2003 era de $34,031, la desena als Estats Units. La renda mitjana per família era el 1999 d'aproximadament $48 000, quedant en vuitè lloc a la nació. En general els salaris són més baixos en zones rurals, particularment a la part nord-oest de l'estat.