2014

De Wikipedia
Va a: navegá, truvá

Genar[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Febrar[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Marz[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

April[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Magg[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Giugn[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Luj[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

  • 2 de luj: on bagain palestines el vegna brusaa viv, probabilment per vendetta per la mort di trii israelian. Hamas el scomincia a tirà razz contra Israel.
  • 8 de luj: Israel el scomincia on'operazion de bombardament contra la Strissa de Gaza, e 'l coppa on mucc de civil.
  • 13 de luj: la Germania la vincc i Mondiai de Folber.
  • 14 de luj: l'Egitt el riess a proponn ona tregua, acettada de Israel, ma respingiuda de Hamas.
  • 17 de luj:
    • on reoplan males che l'era dree a fà el viagg Amsterdam-Kuala Lumpur el vegn tiraa giò de 'n razz arent al confin tra Russia e Ucraina. Moeuren tutt i 298 personn che gh'eren su.
    • Israel el scomincia l'invasion de la Strissa de Gaza.

Agost[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

  • Primm de agost: la città de Bengasi (Libia) la finiss in di man di fondamentalista islamegh, che proclamen on Emirad.
  • 8 de agost: dò tosann lombard, Vanessa Marzullo de Brembaa e Greta Ramelli de Gaviraa, che eren andaa in Sira 'me coperant cont ona onlus, vegnen rapii.
  • 9 de agost: i estremista islamegh de l'ISIS coppen almanch 500 personn de la minoranza religiosa di yazida. 20.000 yazida riessen a scappà del Mont Sinjar grazzie a l'aiutt di curd.
  • 10 de agost: Recep Tayyip Erdoğan el deventa el noeuv president de la Turchia, dopo vess staa primm minister per vundes agn.
  • 28 de agost: i estremista islamegh conquisten el reoport de Tripoli, in Libia, dopo setemann de sconter contra i soldaa nazzionalista.

Settember[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Otober[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

November[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

  • 8 de november: i corp de 43 student messican descomparii a settember vegnen trovaa brusaa e buttaa via in mezz a la rudera. I indagin demostren che a coppài hinn staa i narcos, inzigaa del sindegh de Iguala.
  • 9 de november: consulta informal in Catalogna per scernì se deventà indipendent. Ghe toeuven part circa duu milion de personn, e 'l "sì" el passa con pussee del 80%.
  • 12 de november: el lander Philae el desbarca in su la cometa 67/P.
  • 23 de november: la milanesa Samantha Cristoforetti la deventa la prima donna italiana a 'ndà in del spazzi.

Dicember[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

  • Trii de dicember: de ona serie de intercettazzion el solta foeura on gran scandol politegh che 'l ciappa el nomm de "Mafia Capitale". I indagin i mostren ona red de coruzzion spantegada a tutt i forz politegh romann.

Chi gh'è nassuu[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Chi gh'è mort[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]


Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.

Mudel:Calendari00