1978
De Viquipèdia
| Anys: | 1975 1976 1977 - 1978 - 1979 1980 1981 |
| Dècades: | 1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000 |
| Segles: | segle xix - segle xx - segle xxi |
| Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1978 |
|
| Calendari gregorià | 1978 MCMLXXVIII |
| Ab urbe condita | 2731 |
| Calendari armeni | 1427 |
| Calendari xinès | 4674 – 4675 |
| Calendari hebreu | 5738 – 5739 |
| Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
2033 – 2034 1900 – 1901 5079 – 5080 |
| Calendari persa | 1356 – 1357 |
| Calendari islàmic | 1398 – 1399 |
| Calendari rúnic | 2228 |
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 28 de març, La Vall d'en Bas: es va fundar: Ràdio la Vall d'en BAS, que més tard va adoptar el nom de: BAS Ràdio (el seu en l'actualitat).
- 13 d'abril, València: el Consell del País Valencià hi celebra la primera sessió, un cop reinstaurada la Generalitat.
- 11 de juliol, Sant Carles de la Ràpita, Tarragona: Un camió cisterna carregat de gas propà, té un accident i col·lideix amb la tanca que limita el Càmping Els Alfacs amb la N-340, i explota, moren 215 persones. A conseqüència d'aquest incident, construeixen la variant de Sant Carles de la Ràpita, la N-340.
- 28 de juliol, Palma (Mallorca): es constitueix el Consell General Interinsular al castell de Bellver.
- 6 de desembre, Espanya: s'hi celebra el referèndum que plebiscitarà la Constitució espanyola.
- Resta del món
- 5 de març, Vandenberg (comtat de Santa Barbara, Califòrnia, EUA): hi enlairen la nau espacial Landsat 3 destinada a obtenir imatges de la Terra des de l'espai.
- 16 de març, Roma (Itàlia): les Brigades Roges segresten Aldo Moro (l'assinaran el 9 de maig).
- març-abril, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: La protesta de la manta que duen a terme els presos de l'IRA Provisional i l'INLA des del 1976 escala a la protesta de la brutícia quan es neguen a abandonar les seves cel·les a causa del tracte intimidatori que rebien dels funcionaris de presons. La protesta durarà fins a l'any 1981, quan s'inicia la segona vaga de fam.
- 18 d'abril, Washington D.C., Estats Units: el Senat estatunidenc ratifica -per un estret marge de vots- els Tractats del Canal de Panamà, signats entre Jimmy Carter i Omar Torrijos, segons els quals el 31 de desembre de 1999 aquest canal passarà a mans panamenyes.
- 22 de juny, Observatori Naval dels Estats Units (Washington DC, EUA): l'astrònom estatunidenc James W. Christy descobreix Caront, el satèl·lit més gran de Plutó.
- 7 de juliol, Salomó: aquest país esdevé independent del Regne Unit.
- 15 d'octubre, el Vaticà: el conclave proclama papa Carol Woytila, que regnarà com a Joan Pau II.
- 18 de desembre: Dominica esdevé membre de l'ONU.
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 13 d'abril, la Pobla de Segur, Pallars Jussà: Carles Puyol i Saforcada, futbolista català.
- 9 de maig, València, País Valencià: Nieves Rebolledo Vila, popularment coneguda com a Bebe, actriu i cantant espanyola.
- 12 de juny, l'Hospitalet de Llobregat: Tatiana Sisquella, periodista catalana (m. 2014).
- 18 de juny, Barcelona: Daniel Brühl, actor germano-català.
- 6 d'octubre, Barcelona: Oriol Vila i Cristóbal, actor català.
- Resta del món
- 9 de gener, Corigliano Calabro, Itàlia: Gennaro Gattuso, futbolista italià.
- 8 de març: Javier Gamarra Carrasco, enginyer peruà.
- 14 de març, Madrid: Agustin Rueda Sierra, anarquista i antifranquista, assassinat per la policia a la presó de Carabanchel.
- 24 de març, Tòquio, Japó: Kaori Mochida, cantant japonès.
- 3 d'abril, Hamburg, Alemanya: Tommy Haas, tennista alemany.
- 12 d'abril: Miguel Rojas, artista dominicà.
- 15 d'abril, San Juan (Puerto Rico): Luis Fonsi, cantant i compositor porto-riqueny.
- 21 de maig: Briana Banks, actriu porno germano-estatunidenca.
- 7 de juny, Mount Clemens, Michigan, EUA: Adrienne Frantz, actriu estatunidenca.
- 20 de juny, Romford, Anglaterra: Frank Lampard, futbolista anglès.
- 25 de juny: Rubén Romero, escriptor espanyol.
- 25 de juliol, Oldham, Anglaterra: Louise Brown, funcionària anglesa, primer nascut in vitro.
- 23 d'agost, Filadèlfia, EUA: Kobe Bryant, jugador de bàsquet estatunidenc.
- 5 de setembre: Zhang Zhong, escaquista xinès.
- 9 de setembre, Antony, França: Céline Bara, actriu pornogràfica francesa.
- 2 d'octubre, Fukuoka, Japó: Ayumi Hamasaki, cantant japonesa.
- 20 de novembre, Màlaga, Espanya: Fran Perea, actor i cantant espanyol.
- 2 de desembre, Victoria (Colúmbia Britànica), Canadà: Nelly Furtado, cantant i compositora luso-canadenca.
- 7 de desembre, Jarabacoa, República Dominicana: Oscar Mejía, futbolista dominicà.
- 9 de desembre, Temperley, província de Buenos Aires, Argentina: Gastón Gaudio, tennista argentí.
- 18 de desembre, Toledo (Ohio), EUA: Katie Holmes, actriu estatunidenca.
- 22 de desembre, Hanover, New Hampshire, EUA: Mia Tyler, actriu i model estatunidenca.
- 23 de desembre, Peterborough, Ontàrio, Canadà: Estella Warren, model i actriu canadenca.
- 24 de desembre:
- Ricardo Abdahllah, periodista colombià.
- Iıldıray Baştürk, futbolista turc.
- Vincennes, França: Raynald Colom, trompetista i compositor de jazz.
- Giza, Egipte: Ahmed Keshta, artista egipci establert a Andorra.
- Xirabê Sosina, província de Şırnak: Abdusamet Yigit, escriptor kurd que viu a Noruega.
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 25 de gener - Barcelona: Joaquim Viola i Sauret, polític català, afusellat per EPOCA (m. 1978).
- 1 de febrer - Barcelona: Domènec Guansé i Salesas, periodista, novel·lista i traductor català.
- 14 de març - Madrid: Agustin Rueda Sierra, anarquista i antifranquista català, assassinat per la policia a la presó de Carabanchel (n. 1952).
- 25 de juliol - Sabadell: Lluís Creus i March, promotor de l'excursionisme i activista cultural català.
- 11 de setembre - Barcelona: Gustau Muñoz, activista socialista i independentista català, militant de la UJML.
- 19 d'octubre - l'Havana: Ramon Mercader, militar i polític català, conegut per ser l'assassí de Lev Trotski.
- 27 de desembre - Figueres (Alt Empordà): Alexandre Deulofeu i Torres, filòsof català, natural de l'Armentera.
- Vic: Camil Riera i Canudes, filòsof i teòleg (n. 1913).
- Resta del món
- 13 d'abril - Lagos, Nigèria: Funmilayo Ransome-Kuti, feminista nigeriana.
- 9 de maig - Roma, Itàlia: Aldo Moro, polític italià, militant de la Democràcia Cristiana Italiana (assassinat per les Brigades Roges que el mantenien segrestat).
- 2 de juny - Madrid, Espanya: Santiago Bernabéu Yeste, directiu espanyol, president del Reial Madrid CF.
- 6 d'agost - Ciutat del Vaticà: Pau VI, cardenal italià, 262è Papa de Roma.
- 9 d'octubre - Bobigny, França: Jacques Brel, cantant melòdic belga.
- 8 de novembre - Stockbridge, EUA: Norman Rockwell, il·lustrador, fotògraf i pintor nord-americà (n. 1894).
- 15 de novembre - Nova York, EUA: Margaret Mead, antropòloga estatunidenca (n. 1901).
- 8 de desembre - Jerusalem, Israel: Golda Meir, primera dona a arribar al càrrec de primer ministre d'Israel.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1978 |