H

Alfabet llatí
	A	B	C	D
E	F	G	H	I	J
K	L	M	N	O	P
Q	R	S	T	U	V
	W	X	Y	Z

L'H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants. Només es conserva per tradició literària, ja que sona muda. El seu nom és hac.

Fonètica

Actualment només es fa servir per a paraules estrangeres amb el so /h/ (com en hàmster) o en paraules d'origen llatí que ja tenien aquesta grafia. Antigament també es feia servir per separar hiats (trahidor) i per marcar el so de /k/ a final de mot (Vich, bosch) fins i tot en els seus derivats (Jochs florals).

Hac aspirada

La hac no és pas muda quan s'usa per a representar el so /h/ de certes interjeccions (ha, ha; ehem...) i el so /x/ d'alguns manlleus del castellà o del caló, per exemple: com piho, catalanització del castellà pijo (persona que fa ostentació de seguir les modes associades a una classe social acomodada), o halar (menjar), manlleu del caló.

L'adjectiu aspirada es refereix al sentit etimològic d'aquesta paraula que era emetre (un so) amb un hàlit, com surt al DCVB.

Significats de H

• Bioquímica: en majúscula símbol de la histidina.
• Física: en minúscula se sol fer servir per representar les alçades en les equacions. Serveix com a abreviatura d'hora
• Música: correspon a la nota si en el sistema germànic
• Química: en majúscula, símbol químic de l'Hidrogen, d'on deriva la Bomba H. També és el símbol de la magnitud de l'Entalpia.
• SI: en minúscula, símbol d'hecto.
• Vehicles: designa un vehicle provinent d'Hongria

Símbols derivats o relacionats

Caràcter	Descripció	Unicode (maj./min.)	Html (maj./min.)	Notes d'ús
Ĥ	H amb accent circumflex	U+0124 U+0125		esperanto
Ḥ	H amb punt inferior	U+1E24 U+1E25		(transcripció de l'àrab)
Ħ	H barrada	U+0126 U+0127		maltès
Ḣ	H amb punt superior	U+1E22 U+1E23
Ȟ	H amb anticircumflex	U+021E U+021F