D
De Viquipèdia
| Alfabet llatí | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| A | B | C | D | ||
| E | F | G | H | I | J |
| K | L | M | N | O | P |
| Q | R | S | T | U | V |
| W | X | Y | Z | ||
La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants. El seu nom és de.
Fonètica[modifica | modifica el codi]
Representa l'oclusiva alveolar sonora /d/ en la majoria de casos, el so /δ/ entre vocals i el so /t/ de l'alfabet fonètic internacional a final de síl·laba sempre que no segueixi una altra consonant sonora.
Significats de la D[modifica | modifica el codi]
- Bioquímica: en majúscula símbol de l'àcid aspàrtic.
- Economia: designa la demanda
- Educació: En els sistemes de qualificacions escolars dels països anglosaxons significa suspendre una assignatura
- Matemàtiques: en majúscula era utilitzada pels romans per referir-se al número cinc-cents.
- Música: en l'escala anglogermànica correpon a la nota re.
- Política: Sovint és una sigla per indicar partit demòcrata
- Química: en majúscula símbol del Deuteri. És també el nom d'una vitamina
- SI: en minúscula símbol de deci-.
- Vehicles: A les matrícules, indica que el vehicle ve d'Alemanya
- Informàtica: Llenguatge de programació D.
Símbols derivats o relacionats[modifica | modifica el codi]
| Caràcter | Descripció | Unicode (maj./min.) | Html (maj./min.) | Notes d'ús |
|---|---|---|---|---|
| Ď ď | D amb anticircumflex | U+010E U+010F | txec | |
| Ḋ ḋ | D amb punt superior | U+1E0A U+1E0B | irlandès | |
| Ḍ ḍ | D amb punt inferior | U+1E0C U+1E0D | (transcripció de l'àrab) | |
| Ð ð | Eth | U+00C0 U+00F0 | Ð ð | islandès |
| Đ đ | D barrada | U+0110 U+0111 | serbocroat |
