R
| Alfabet llatí | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| A | B | C | D | ||
| E | F | G | H | I | J |
| K | L | M | N | O | P |
| Q | R | S | T | U | V |
| W | X | Y | Z | ||
R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí. El seu nom en català és erra,[1] erre en valencià; antigament fou denominada er.[2]
La lletra R evolucionà de la lletra grega ro (Ρ, ρ) a través de l'etrusc, la qual evolucionà del símbol semític per a cap (Rêš).
Taula de continguts
Fonètica[modifica | modifica el codi]
En català la lletra r es pronuncia alveolar vibrant múltiple a començament de mot o després de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o després de consonant oclusiva. Si es vol que soni múltiple entre vocals cal usar el dígraf rr. A excepció del valencià en la resta de dialectes és molt comú que no es pronunciï quan es troba a final de mot (berena*, carre*). Això és molt significatiu en els infinitius (canta*, córre*, dormi*) en els que només se sensibilitza la erra en cas d'haver-hi un pronom feble després (anar-hi, fer-ho, mirar-los). En el Balear arriba a desaparèixer fins i tot en monosíl·labs (o*, co*, ma*).
Símbols derivats o relacionats[modifica | modifica el codi]
| Caràcter | Descripció | Unicode (maj./min.) | Html (maj./min.) | Notes d'ús |
|---|---|---|---|---|
| Ŕ | R amb accent agut | U+0154 U+0155 | ||
| Ř | R amb anticircumflex | U+0156 U+0157 | txec | |
| Ŗ | R amb ogonek | U+0158 U+0159 | ||
| Ṙ | R amb punt superior | U+1E58 U+1E59 | ||
| Ṛ | R amb punt inferior | U+1E5A U+1E5B | ||
| ® | marca registrada | U+00AE | ® |
Símbols semblants però sense cap relació[modifica | modifica el codi]
- Я en alfabet ciríl·lic.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «erra». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ http://www3.udg.edu/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/rossich_nom_lletres.htm
  |
Açò és un esborrany sobre llengua i lingüística. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
