2015

2015 en altres calendaris

Calendari gregorià	2015 MMXV
Ab urbe condita	2768
Calendari armeni	1464
Calendari xinès	4711 – 4712
Calendari hebreu	5775 – 5776
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga	2070 – 2071 1937 – 1938 5116 – 5117
Calendari persa	1393 – 1394
Calendari islàmic	1437 – 1438
Calendari rúnic	2265

L'any 2015 és un any normal començat en dijous. En el calendari gregorià és el 2015è any de l'era comuna o de l'era cristiana, el 15è any del tercer mil·lenni i del segle XXI, i el 6è any de la dècada del 2010.

Esdeveniments

Països Catalans 

• 22 de març: Referèndum per decidir si el Moianès esdevé comarca.
• 15 d'abril: El Parlament de Catalunya aprova la creació del Moianès, que passa a ser la 42a comarca de la comunitat autònoma de Catalunya.
• 20 d'abril - Barcelona: Un noi mata un professor i fereix quatre alumnes a l'IES Joan Fuster - Assalt a l'IES Joan Fuster.
• 25 d'abril: Diada per la Llengua i l'Autogovern 2015
• 24 de maig: Eleccions municipals a tot l'estat Espanyol i eleccions autonòmiques a les Corts Valencianes, el Parlament de les Illes Balears i a les Corts d'Aragó entre d'altres autonomies.
• 27 de setembre: Les Eleccions al Parlament de Catalunya resulten en que la llista més votada és la candidatura de Junts pel Sí de caràcter independentista.
• Se celebra l'Any de les Biblioteques a Catalunya.
• Inauguració del nou Zoo de Barcelona.

Resta del món 

• 3 - 7 de gener, Baga, Nigèria: una sèrie de massacres per part de Boko Haram maten més de 2.000 persones.
• 7 de gener, París: L’atemptat a la seu del Charlie Hebdo de caràcter islamista deixa dotze persones mortes i deu ferides, els assaltants armats amb armes automàtiques cridaren consignes islamistes en fugir després de la massacre. Les reaccions públiques inclogueren diverses manifestacions en contra de la coerció de la llibertat d'expressió.
• 25 de gener: Eleccions legislatives gregues, el partit d'esquerres liderat per Alexis Tsipras, SÍRIZA, guanya les eleccions, desbancant al president Andonis Samaràs que es presentava a la reelecció per Nova Democràcia.
• 7 de febrer: Se celebra un referèndum sobre el matrimoni homosexual a Eslovàquia.
• 17 de març: Eleccions legislatives d'Israel de 2015.
• 22 de març: Eleccions al Parlament d'Andalusia
• 14 i 15 de febrer, Copenhaguen, Dinamarca: Una sèrie de tirotejos contra dibuixants danesos es converteixen per l'opinió publicada en una "rèplica nòrdica" a l'atemptat a la seu del Charlie Hebdo d'unes setmanes abans.
• 30 d'abril, Mercuri: Finalitza la missió de la sonda espacial MESSENGER, quan, un cop consumit el combustible, s'estavella a la superfície del planeta.
• 1 de maig: S'inaugura l’Exposició Universal de Milà
• 10 d'octubre, Ankara, Turquia: Durant una manifestació pacifista es fan esclatar dues bombes situades entre els manifestants. En l’atemptat a Ankara hi moren gairebé dos centenars de persones.
• 13 i 14 de novembre, París: Un conjunt d'atemptats provoca la mort de més de 128 persones.
• Vaga educativa espanyola de 2015
• Líban: Crisi de les Escombraries

Necrològiques

Vegeu també: Categoria:Morts el 2015

Països Catalans

Gener

• 2 de gener, Reus, Baix Camp: Ramon Ferran i Pagès, artista català.
• 8 de gener, Castelldefels, Baix Llobregat: Ferran Argila i Pazzaglia, futbolista català.
• 16 de gener, Barcelona: Lluís Marsans i Julià, pintor català.
• 24 de gener, Sabadell, Vallès Occidental: Joan Serra i Llobet, waterpolista català.
• 29 de gener, Barcelona: Carles Miralles i Solà, poeta, hel·lenista i crític literari català.
• 31 de gener, Barcelona: José Manuel Lara Bosch, empresari i editor espanyol, president del Grupo Planeta i Atresmedia.

Febrer

• 4 de febrer, Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental: Francesc Garriga i Barata, poeta i pedagog català.
• 27 de febrer, Barcelona: Rosa Novell i Clausells, actriu i directora escènica.

Març

• 1 de març, Mataró, Maresme: Jordi Tardà i Castells, periodista i crític musical català, conegut pel programa radiofònic "Tarda Tardà" o com a instigador de la Fira del Disc de Barcelona.
• 2 de març, Barcelona: Francisco González Ledesma, periodista i escriptor català.
• 5 de març, Barcelona: Nadala Batiste i Llorens, actriu catalana.
• 8 de març, Barcelona: Maria Girona i Benet, pintora catalana.
• 15 de març, Barcelona: Joaquim Molas i Batllori, escriptor, historiador i professor universitari català.
• 17 de març, ?: Àngels Poch i Comas, actriu catalana.
• 18 de març, Monestir de Montserrat, Bages: Gregori Estrada i Gamissans, compositor, organista i musicòleg català, monjo de Montserrat.
• 29 de març, ?: Margarita Rivière, periodista i escriptora catalana.

Abril

• 9 d'abril, Barcelona: Xavier Vinader i Sánchez, periodista català.
• 15 d'abril, Banyuls de la Marenda, Rosselló: Teresa Rebull, cantautora i activista política catalana.
• 23 d'abril, Girona: Ricard Masó i Llunes, geògraf, aparellador, polític i activista cultural català.
• 30 d'abril, Solsona: Manel Casserres i Solé, escultor català.

Maig

• 17 de maig, Barcelona: Montserrat Casals i Couturier, periodista i historiadora de la literatura catalana.

Juny

• 1 de juny, Figueres, Alt Empordà: Maria Perxés Santomà, bibliotecària catalana.
• 12 de juny, Figueres: Antoni Pitxot, pintor català.
• 15 de juny, Barcelona: Romà Vallès, pintor i pedagog català.

Juliol

• 6 de juliol, Barcelona: Martí Vergés Trias, enginyer industrial i informàtic català.
• 8 de juliol, Aiguaviva, Gironès: Leopold Rodés i Castañé, empresari i advocat català.

Resta del món

Gener

• 1 de gener:
  • Berlín, Alemanya: Ulrich Beck, sociòleg alemany.
  • Ojos del Salado, Argentina/Xile: Fernando Ossa, alpinista basc.
• 3 de gener, Coral Gables, EUA: Edward Brooke, polític estatunidenc.
• 4 de gener, Lo Pont de Camarés, Occitània: Ives Roqueta, escriptor occità.
• 5 de gener, Dakar, Senegal: Jean-Pierre Beltoise, pilot de F1 francès.
• 6 de gener, Miami, EUA: Fidel Mendoza Carrasquilla, dirigent esportiu colombià.
• 7 de gener:
  • París: L'Atemptat contra Charlie Hebdo sega la vida dels dibuixants francesos Jean Cabut, Bernard Verlhac, Philippe Honoré, Georges Wolinski i Stéphane Charbonnier.
  • Varsòvia, Polònia: Tadeusz Konwicki, escriptor i director de cinema polonès.
  • Los Angeles, EUA: Rod Taylor, actor de cinema i televisió australià.
• 9 de gener, Roma, Itàlia: Francesco Rosi, director de cinema i guionista italià.
• 11 de gener, Rocca di Papa, Itàlia: Anita Ekberg, actriu i model italiana.
• 12 de gener, Leipzig, Alemanya: Ielena Obraztsova, mezzosoprano russa.
• 16 de gener, Arrasate, País Basc: Josu Uribetxebarria Bolinaga, activista polític basc, militant d'ETA.
• 25 de gener, Atenes, Grècia: Demis Rusos, cantant i baixista grec.
• 29 de gener, Madrid, Espanya: Amparo Baró i San Martín, actriu de teatre, cinema i televisió catalana.

Febrer

• 6 de febrer, París,: Assia Djebar, escriptora, cineasta i professora universitària algeriana.
• 27 de febrer, Bel-Air, Estats Units: Leonard Nimoy, actor i director estatunidenc.

Març

• 1 de març:
  • Ciutat de Nova York, EUA: Joshua Fishman, sociolingüista estatunidenc.
  • Lünen, Alemanya: Wolfram Wuttke, futbolista alemany.
• 8 de març:
  • Lugo, Espanya: Francisco Cacharro Pardo, pedagog i polític espanyol.
  • Pacific Palisades, EUA: Sam Simon, escriptor i productor de televisió estatunidenc.
• 9 de març, Stuttgart, Alemanya: Frei Otto, arquitecte, enginyer i professor alemany.
• 11 de març, Madrid, Espanya: Trifón Cañamares García, polític espanyol, militant del PCE.
• 12 de març, Broad Chalke, Anglaterra: Terry Pratchett, escriptor anglès.
• 13 de març, Melbourne, Austràlia: Daevid Allen, músic i escriptor australià.
• 15 de març, Las Palmas de Gran Canaria, Espanya: Antonio Betancort Barrera, futbolista espanyol.
• 21 de març, Canàries, Espanya: Moncho Alpuente, periodista, escriptor, humorista i cantant espanyol.
• 23 de març, Singapur: Lee Kuan Yew, polític singapurès, Primer Ministre de Singapur.

Abril

• 13 d'abril:
  • Lübeck, Alemanya: Günter Grass, escriptor alemany, premi Nobel de Literatura 1999.
  • Montevideo, Uruguai: Eduardo Galeano, escriptor i periodista uruguaià.
• 14 d'abril:
  • Roma, Itàlia: Roberto Tucci, cardenal i teòleg cristià italià.
  • Baton Rouge, EUA: Percy Sledge, cantant estatunidenc.
• 25 d'abril, Madisonville, EUA: Mike Phillips, jugador de bàsquet estatunidenc.
• 30 d'abril:
  • Ciutat de Nova York, EUA: Ben E. King, cantant estatunidenc.
  • París,: Patachou, cantant i actriu francesa.
  • Saint Ives, Anglaterra: Nigel Terry, actor de cinema i teatre anglès.

Maig

• 1 de maig, illa de Man: Geoff Duke, motociclista anglès.
• 2 de maig:
  • Londres, Anglaterra: Ruth Rendell, escriptora anglesa.
  • Munic, Alemanya: Maia Plissétskaia, ballarina russa.
• 4 de maig, Madrid, Espanya: Jesús Hermida Pineda, periodista espanyol.
• 14 de maig, Las Vegas, EUA: B.B. King, guitarrista i compositor de blues estatunidenc.

Juny

• 2 de juny, Madrid: Florentino Soria Heredia, guionista de cinema, escriptor i actor espanyol.
• 7 de juny, Londres, Anglaterra: Christopher Lee, actor anglès.
• 14 de juny, Pequín, Xina: Qiao Shi, polític xinès, President de l'Assemblea Nacional de la Xina.
• 22 de juny, Parc Nacional de los Padres, Califòrnia (EUA): James Horner, compositor de cinema estatunidenc.

Juliol

• 21 de juliol, Nova York, EUA: E. L. Doctorow, escriptor estatunidenc.
• 23 de juliol, Madrid: Josep Sazatornil (Saza), actor de teatre i cinema català.

Agost

• 18 d'agost, Palmira, Síria: Khaled al-Asaad, arqueòleg sirià, ex-director del jaciment de Palmira, executat a mans de'Estat islàmic.
• 30 d'agost, Nova York, EUA: Oliver Sacks, neuròleg anglès.

Setembre

• 1 de setembre, Ferrol, Espanya: Alfonso Couce Doce, forense i polític espanyol.
• 14 de setembre, Moscou, Rússia: Yuri Afanassiev, polític soviètic
• 7 de setembre, El Puerto de Santa María, Espanya: José María Ruiz-Mateos, empresari espanyol, propietari de Rumasa i Nueva Rumasa.

Octubre

• 5 d'octubre, Göteborg, Suècia: Henning Mankell, escriptor suec.

• 24 d'octubre: Rosa Francisca Fadul, advocada, funcionària i política dominicana.

Efemèrides

Països Catalans 

• 11 de juliol, Mallorca: Tricentenari de l'ocupació de l'illa per les tropes borbòniques.
• 28 de novembre, Mallorca i illa d'Eivissa: Tricentenari de l'abolició del govern polític i administratiu català amb un dels Decrets de Nova Planta per Felip V.
• 26 de març, Barcelona: Tricentenari de la decapitació del general Moragues pels filipistes com a represàlia de la seva participació en la guerra dels catalans; esquarterat el seu cadàver, durant dotze anys el seu cap estigué en una gàbia de ferro penjada al Portal de Mar de Barcelona (n. 1669).

Resta del món 

• 7 de maig: Centenari de l'enfonsament del RMS Lusitania, l'afer precipità en certa mesura el decantament de l'opinió pública estatunidenca per a la seva entrada com a bel·ligerant a la Primera Guerra Mundial.
• 18 de juny: 200 aniversari de la Batalla de Waterloo.
• 6 d'agost: 70è aniversari dels bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki, pel govern de Harry Truman.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2015